Categoria: Conflicte relacional

JUNTS O SEPARATS, SEGUIM SENT PARES!

La separació en una parella és una decisió molt difícil i delicada, que sovint fa que es postergui malgrat, mantenir-se units, sigui contraproduent per cada una de les parts. Separar-se és dolorós ja que suposa un gran canvi: establir noves rutines, deshabituar-se a la presència i recolzament de l’altre, conviure amb la solitud, acomiadar-se del projecte vital en conjunt i dibuixar-ne un altre de nou. A més, freqüentment, s’han de gestionar conflictes amb la persona que tant has estimat i que, segurament, encara estimes.  Però, què passa quan hi ha fills entre mig?

Doncs, quan hi ha fills entre mig, la presa de decisió encara es complica més i pot ser un factor bloquejador basat en la idea de que és millor preservar el nucli familiar que exposar als teus propis fills a una situació tan angoixant. Entenem que si això ocorre, estem basant la decisió en la sobreprotecció més que en una protecció real pel benestar dels nostres fills. Estem evitant que s’exposin a curt termini a una situació desagradable, quant a llarg termini pugui ser més beneficiós per a tothom i molt probablement al moment present tampoc els hi és recomfortant. Les criatures se n’adonen del què ocorre a les seves llars, palpen la tensió, si no és que escolten i presencien discussions i crits, pateixen –cadascú de manera diferent– si els seus pares pateixen. No és una decisió fàcil, i per això sempre recomanem que es valori quina és la qualitat òptima que com a pares els hi podeu oferir.

Sigui estant junts o separats, no ens hem d’oblidar que vosaltres no sou exclusivament parella, sinó que sou pares. Això implica que estant separats –i, malgrat les dificultats que tot això comporta– heu de vetllar per establir una bona comunicació per poder tractar els temes més rellevants davant la seva educació. Heu d’intentar establir els criteris que regiran el creixement dels vostres fills. Parlar dels límits, preocupacions, de les dificultats, dels problemes detectats en ells,  de com els afrontareu. Això no significa que hagueu de fer-ho de manera idèntica, doncs cadascú tindrà el seu estil, però sí que els fills rebin un missatge clar i uniforme. Procurar, pel seu benestar, deixar els conflictes post-conjugals en un segon pla i facilitar el seu desenvolupament vetllant el respecte mutu dels vostres fills cap a cadascú de vosaltres. Ells provaran d’aconseguir coses diferents, però la visió que han de tenir és que sou un EQUIP DE PARES, malgrat les desavinences que com a parella vau tenir.

Si en aquest període d’adaptació, creieu que necessiteu l’ajuda de professionals que permetin mediar, analitzar i ajudar-vos a vosaltres i als vostres fills, en habilitats comunicatives més assertives o d’afrontament en com fer d’equip de pares durant la separació, a Kairós els trobaràs!

LES RELACIONS HUMANES

Les relacions humanes són enormement riques: en benestar i en patiment. Quant ens ha alegrat una tarda amb un amic; com d’especials ens hem sentit gràcies a la parella; o tan valorats per un company de feina! I a l’hora, quant dubte, inseguretat, ràbia o malestar ens ha creat el contacte, la fricció, la relació, amb aquestes mateixes persones o unes altres.

I quan això ens passa, quan alguna cosa ens impacta, per bé o per malament, quan ens eleven o ens enfonsen, és bo poder dir-ho; és bo dir-ho a l’altra persona ; compartir.

És de ben nascuts, ser agraïts. Així resa aquest antic refrany, i apunta precisament a seure amb aquestes persones que ens aporten felicitat, i poder reconèixer-lo i agraïr-ho, davant d’ells, amb ells, per a ells i per a nosaltres. Enforteix la relació, suma un granet de sorra. Potser no estem acostumats a fer-ho, però és un exercici molt saludable i que ressona en el nostre desenvolupament personal.

I quan un episodi no ha estat agradable, al fet de poder compartir-ho fa que aquest granet de sorra sigui encara més gran. Perquè alguna cosa ha quedat fracturada en nosaltres, ja sigui la relació o la nostra integritat psicològica o emocional. Costa molt més i requereix més valor. Alguna cosa ha passat i nosaltres hem construït una història sobre aquest fet. Una narració en la qual segurament ens descrivim com ferits,  injustament tractats o no prou valorats o premiats. Aquesta construcció només pot dur-nos al ressentiment, la ràbia i a la llunyania. És el camí més fàcil. I gran part d’aquesta història té més a veure amb nosaltres i les nostres experiències passades, que amb l’altre i el present succeït.

Doncs des d’aquí es proposa acceptar aquestes primeres reaccions de rebuig que sentim i intentar transcendir; és a dir, pensar i sentir que això no tracta només de mi, sinó també de l’altra persona. I que per tant, la meva veritat no té per què ser l’única o la vàlida, ni la solució fins al moment, la definitiva per a tothom. I així ens acostem a l’altre, amb la intenció de curar la nostra possible ferida, o la seva o la del vincle que ens uneix. I de debò , encara no coneixem a ningú que no hagi sortit millor del que va entrar amb aquesta conversa.

Què ens frena, doncs, a fer aquest pas endavant i apropar-nos sabent que promet benestar i normalitat? De vegades el fre és no reconèixer davant d’un altre que ens hem sentit febles o vulnerables. Altres, ens atura la por que ens dóna que l’altra persona no pensi igual o no ens ho posi fàcil. També, siguem sincers, pot no agradar reconèixer que ens hem equivocat o hem estat egoistes (orgull propi que no juga a favor nostre per solventar la solució).

Totes aquestes traves poden sobreportar-se si creiem que el resultat de trobar-se amb l’altre, serà millor que la nostra posició passiva, enfadada o ressentida. Si ens importa l’altra persona i la relació que compartim, és natural lluitar per això. Acceptant que el tracte amb altres ens és tan ric, podem pensar que és un camí d’aprenentatge, que ens brinda valuoses lliçons sobre com són les coses i, sobretot, com som cadascú. Qui està davant ens fa de mirall, retornant imatges properes o bé desconegudes de nosaltres, que si acceptem, a la vegada, ens permetran conèixer-nos més i créixer. Per no parlar de desenvolupar la sana capacitat, però sovint oblidada… de perdonar i deixar anar…

Al centre de teràpia psicològica Kairós volem ajudar-te a que gaudeixis l’alegria de les teves relacions, i també a que encaris i resolguis els conflictes amb els altres des d’una nova perspectiva, conciliadora, reparadora, i amorosa.