Categoria: Autoestima

Autoestima Mindfulness Teràpia familiar Teràpia individual Teràpia Infantojuvenil Teràpia parella By Kairos 0 Comments

LA TORNADA DE VACANCES!

Us recordeu d’aquelles nits d’estiu i aquells dies de platja? Sembla que faci molt que haguem tornat de vacances, però certament fa molt poc i creiem que són uns bons dies per replantejar quin ritme volem dur aquest any. Amb aquesta entrada volem exposar uns quants consells perquè la tornada a la rutina no sigui tan feixuga i mantinguem una bona qualitat de vida  que ens permeti arribar a final de curs sense sobrecàrrega laboral ni amb un alt nivell d’estrès. El ritme accelerat i frenètic que ens empeny dia a dia és totalment descompensat amb la desconnexió i inactivitat que molts practiquen durant els dies d’estiu.

  1. Dedicar temps a allò que ens agrada i satisfà. És important fer encabir en el nostre horari setmanal activitats agradables que ens reconfortin. Moments per a un mateix (dansa, música, lectura, cinema, caminades…) i moments compartits amb els amics i família (excursions, dinars, sopars, sortides a l’aire lliure, concerts, etc.). Treballar i tornar a la rutina no implica que no puguin haver-hi moments de desconnexió i plaer. Mentalment saber que després de les obligacions rutinàries ens espera quelcom reforçant, fa que tinguem una millor disposició a la feina (i/o estudis), un millor estat d’ànim i actitud cap a un mateix i cap als altres.
  2. Cuidar-nos: menjar bé i fer exercici. Amb això fem referència a tenir cura del nostre cos. Mantenir un bon nivell d’activitat (evitant així tendències sedentàries) i fer una bona dieta. Menjar equilibrat adequat al nostre metabolisme i nivell d’exercici realitzat és molt positiu pel nostre organisme. Pensem, ens sentim i descansem millor.
  3. Crear-se una rutina i descansar. Tant important és mantenir el cos actiu, com proporcionar-li moments perquè reposi i es recarregui. Dormir suficient, incloure migdiades (si és possible) i mantenir uns horaris estables. Les rutines ens transmeten seguretat i autoconfiança, doncs podem preveure i controlar allò proper del qual serem partíceps.
  4. Estar connectat amb el present. Estar pensant constantment amb el passat ens atrau a estats melancòlics, i estar centrats en el futur, pot dur-nos a estats d’angoixa. Us recomanem gaudir del moment que està succeint.
  5. Objectius concrets i assequibles. Els objectius mantenen viva la motivació intrínseca, d’un mateix. És bo proposar-se petits reptes i metes, sempre procurant que la distància per aconseguir-los no ens doni sensació d’impossibilitat. Anar aconseguint nous propòsits ens manté satisfets i realitzats. Recordem que els objectius poden crear-se en qualsevol dels àmbits vitals: a la feina, amb la família, amb els amics i amb un mateix.

Des del Centre de Teràpia Psicològica Kairós, us convidem a que dediqueu una estona a reflexionar quins aspectes dels que hem comentat estan sent descuidats i fer-vos càrrec del vostre benestar. Com sempre, estem aprop vostre per si us podem ajudar a gestionar qualsevol conflicte o bloqueig a nivell individual, de parella o familiar.

Bon curs a tothom!

Autoestima Teràpia individual By Kairos 0 Comments

“M’ESTIMO PERQUÈ EXISTEIXO”

La consciència es constitutiva del ser humà, però aquesta consciència en les fases més inicials de les nostres vides no és possible. El nadó quan neix no és conscient del món on està i no es reconeix a sí mateix per saber i demanar què és el que necessita. És per això que en aquestes fases primerenques és essencial la mirada de l’altre per la nostra supervivència.

De la qualitat d’aquesta mirada “aliena” dependrà la mirada pròpia, doncs al cap i a la fi, hem estat constituïts per la mirada dels demés. La mirada de la mare i del pare et legitima, et reconeix, t’estima i et dóna permís per ser… Aquesta mirada “aliena” serà la base del propi coneixement i de la nostra consciència, i d’aquesta dependrà la nostra autoestima.

Popularment, l’autoestima se sosté per la valoració que ens fem de nosaltres mateixos. I aquesta visió fragilitza el propi concepte. Intento explicar-me millor. Una valoració està en funció dels valors que dónes i els valors són variables. Això situa la teva autoestima (la teva pròpia estima) en un lloc perillós, doncs variarà segons els valors-criteris vagin canviant. Imaginem-nos que el que més valorem de nosaltres mateixos és la capacitat de persistència davant les adversitats. Què ocorrerà amb el nostre amor propi el dia que estiguem fatigats, avorrits o cansats i no puguem persistir en una tasca? Deixaràs d’estimar-te? O, què ocorrerà en el cas que la nostra estima estigui basada en la valoració dels altres? No assoleixo les seves expectatives o crec no ser tan intel·ligents com l’altra persona? Si l’amor a nosaltres mateixos es basa en valoracions, ens estem venent a les lleis del mercat. El nostre reconeixement no ha de basar-se ens els mèrits, èxits o allò que podem fer perquè ens distancia del nostre SER. L’autoestima, tal i com diu el seu nom hauria de basar-se en l’estima: l’amor i si és estima ha de ser estable. Així doncs, podríem traduir autoestima com “autoamor”.

Des de la nova visió, la de l’amor, la nostra pròpia estima està sempre amb nosaltres i roman malgrat les circumstàncies, qualitats i defectes. L’autoestima està relacionada amb dos conceptes: l’autoimatge (concepte que es té de sí mateix) i l’autoacceptació (reconeixement de les qualitats i defectes). Ens acceptem sense condicions, igual que si estimem a algú. Així, tenir una autoestima bona implica estimar-nos bé, tenir cura de nosaltres mateixos; comprendre’ns per aprendre dels nostres errors; poder ser autèntics pel fer de ser i existir; podem reconèixer el que hi ha i ser humils.

Com una mare diria al seu fill, el mateix ens hem de dir a nosaltres mateixos: “m’estimo, perquè existeixo” – sense afegir més condicions.