LA TRISTESA

Us voldríem parlar sobre una emoció no desitjada perquè ens fa estar en un estat desagradable, desanimat però que és igual d’important que la resta: la tristesa.

Totes les emocions, tant les positives com les negatives, tenen una funció perquè són indicadores. Indicadores per a un mateix i pels altres, doncs tenen funcions adaptatives i socials. La funció adaptativa fa referència a la preparació del nostre organisme, és a dir, reconèixer que estem d’una manera per poder posar en marxa una conducta compensatòria que ens permeti mantenir-la o posar-hi remei. I a la vegada, l’expressió emocional (social) permet comunicar a la resta com estem i què ens fa falta. Els altres poden detectar què necessitem, sempre i quan no reprimim l’expressió de l’emoció permetent així trobar recolzament a la nostra xarxa social.

Tal i com ens diu Jan Anguita, la diferència de la tristesa amb altres sensacions negatives amb les que convivim és la incertesa del què ens vol indicar. Ens fa patir perquè no sabem què és. Quan tenim gana no és agradable, però sabem molt bé com superar-la, o bé, quan estem molt fatigats i tenim son, sabem que quan agafem el llit i puguem dormir, podrem eradicar amb aquesta sensació tan negativa i desagradable. Però, què ens indica la tristesa? Segons aquest autor, i nosaltres ho compartim, ens indica que ens falta amor.

I ara us preguntareu, com pot ser que que ens falti amor sigui quelcom útil, adaptatiu o que haguem d’acceptar? Imagineu-vos que se’ns mor un ésser estimat o ens sentim tristos perquè ens hem discutit amb el nostre millor amic. Sense l’emoció de la tristesa passaríem per la vida sense que res ens importés i és que tal i com diu el poeta i escriptor Mario Benedetti “mai vaig pensar que en la felicitat hi hagués tanta tristesa”. La tristesa ens recull a nosaltres mateixos, ens permet raonar amb més claredat podent així elaborar un dol, reconèixer i acceptar que no hem actuat bé i poder demanar perdó així com entendre que quelcom no ens fa bé i prendre decisions com deixar a la parella. La tristesa ens transporta a un estat analític profund i podem pensar millor permetent en un futur poder tenir un estat d’ànim més positiu i feliç.

D’altra banda, acceptar no significa que haguem de perpetuar aquest estat, sinó entendre per què ens sentim així i donar un nou significat al que podem fer. Detectar què ens indica. L’emoció ha de ser funcional però no patologitzar-la cronificant-la. És a dir, permetre’ns un temps de reflexió, d’elaboració, d’acceptació, de retrobament amb un mateix de què és el que un vol, de què no vol,  així entendre com prefereix viure. És en aquest punt on la persona ha de fer coses per suplir allò que li fa falta: l’amor. No buscant desesperadament a l’exterior i en els altres, sinó en un mateix. Si ens falta amor, nosaltres mateixos ens el podem donar: cuidant-nos i entenent la complexitat d’estats pels quals podem passar, sense caure en una desesperació i indefensió.

Des de Kairós, us podem acompanyar en aquests procés individual d’indagació de la pròpia emoció i ensenyar tècniques per elaborar el seu significat per no quedar-se atrapat en un malestar sense captar-ne la seva funcionalitat.