EL DOLOR ÉS INEVITABLE, PERÒ EL PATIMENT ÉS OPCIONAL

Qui no ha patit dolor en algun moment de la seva vida? Segurament tots puguem aixecar la mà a aquesta pregunta i podem explicar, d’alguna manera, què és en sí el dolor. Haver rebut un cop, haver tingut fractures d’óssos, dolor muscular, mal de caps intensos i inclús sentir dolor profund davant la pèrdua d’un ser estimat. El dolor en la major part dels casos és determinat i abraça un període momentani de les nostres vides. Però que ocorre amb aquell dolor que perdura més de lo habitual o no hi ha proves mèdiques que demostrin l’origen d’aquell dolor?

El síndrome anomenat “dolor crònic” afecta al 20% de la població en la Unió Europea i tanmateix, la detecció d’aquest és molt tardana. Es calcula que la persona que el pateix triga més de dos anys de mitja a recórrer a un especialista, i quan aquesta recorre, els serveis sanitaris triguen una mitjana de 9 mesos en diagnosticar-ho; en el cas d’Espanya, uns quatres mesos més.

No estem mentalment preparats per rebre la notícia que el nostre dolor estarà sempre amb nosaltres, que no té curació i que a partir d’ara el duràs amb tu allà on vagis. Aquest dolor que ha estat limitant les teves activitats diàries (caminar, vestir-te, dutxar-te, dormir, treballar, etc.), que ha afectat al teu estat d’ànim (irritabilitat, ànim depressiu, desesperació, ansietat, etc.) i que ha sobrepassat la teva àrea individual afectant al teu entorn més immediat: parella, família i amics. No trobar-se bé propícia l’aïllament i la incomprensió del dolor i l’alt nivell de malestar, una transformació de la teva forma de ser i autoimatge. Una nova persona centrada únicament en el seu dolor i patiment. Tot gira al voltant de la creença que no hi ha res a fer perquè no hi ha curació. I és cert. No hi ha curació per aquell dolor, però què ocorre amb el nostre patiment?

És important poder diferenciar, encara que és difícil en moments de tanta bromació, el dolor del patiment. El dolor és fisiològic (el cos mana i indica que hi ha molèsties) i, en canvi, el patiment és la valoració psicològica d’aquell malestar, una emoció subjectiva. Ambdós són desequilibrants en el nostre benestar, però així com front al dolor pot haver-hi més o menys èxit calmant-lo, el patiment sí està a les nostres mans. Quins factors incideixen a incrementar el nostre patiment?, quina actitud tenim davant la nova situació? El patiment psicològic i emocional és gestionable. Podem fer coses per controlar-lo i millorar la nostra qualitat de vida. No és un camí fàcil, però sabem que és possible.

Si patiu dolor crònic, des del centre de teràpia Kairós podem ajudar-vos a diferenciar aquests dos conceptes que estan tan estretament relacionats integrant-los de manera que us faciliti el vostre dia a dia. Us volem acompanyar en aquest camí.