LA PSIQUIATRIA: TRENQUEM PREJUDICIS

Generalment la psiquiatria es defineix com la branca de la medicina dedicada a l’estudi dels trastorns mentals amb l’objectiu de prevenir, avaluar, diagnosticar, tractar i rehabilitar a les persones amb trastorn mental i assegurar l’autonomia i l’adaptació de l’individu a les condicions de la seva existència.

Tots sabem, però, que la història de la psiquiatria no ha sigut igual a les de les altres branques de la medicina, sent per això criticada i admirada a parts iguals. Tots els àmbits de la societat han criticat el paper del psiquiatra. Així doncs, la psicologia l’ha acusat de negligent en l’estudi de la ment, considerant que en masses ocasions s’ha caigut en massa facilitat en tractar la ment amb medicació o donant explicacions a problemes quotidians a través d’un diagnòstic mèdic. La sociologia ha assenyalat els seus efectes discriminadors i estigmatitzadors al llarg de la història, doncs encara avui dia les etiquetes diagnòstiques es carreguen en l’essència de la persona, marcant sovint la seva identitat i com els altres el veuen. A més, ideologia i política també han opinat sempre del paper de la psiquiatria en la societat i han posat en dubte al llarg de la història el seu paper principal, que no havia de ser cap altre que millorar la qualitat de vida de persones amb dificultats tant a nivell del pensament, les emocions o la conducta. Pero és que inclós la pròpia medicina ha considerat a la psiquiatria una especialitat ressagada i inaccessible i la biologia no ha ajudat a buscar explicacions com en altres disciplines mèdiques. No tenim respostes a través d’exploracions complementàries, només tenim l’exploració clínica i l’experiència. En la medicina actual, tant vinculada a les anàlisis de sang i a les proves d’imatge, és difícil d’entendre que encara es pugui examinar i tractar només amb la clínica. La obsessió per la demostració científica queda limitada en aspectes de la ment.

A més, actualment, ens trobem amb les dificultats socials d’entendre emocions com la tristesa, emocions normals en l’home, que han d’existir. Les persones del món occidental hem perdut la capacitat de patir dolor emocional, pensant que es tracta de pensament o emocions erronis que un metge ha de solucionar.

Amb tot això, es pot entendre la gran contradicció que pot existir per algú quan se li diu que seria bo que anés al psiquiatra. El primer que es planteja aquesta persona és que ella no està boja, o pensarà que no té sentit anar-hi, perquè ‘no hi creu amb els psiquiatres’. Per una banda, no és qüestió de creure-hi o no, ens falta molt per saber, el cervell és l’òrgan més complicat, però ja sabem coses, hem avançat, els psiquiatres podem ajudar i així ho ha demostrat la ciència. Per altra banda, s’ha de trencar amb l’estigma de la bogeria, no existeixen bojos, existeixen persones que perceben la seva realitat d’altres maneres, i això no vol dir que no puguin portar la vida que elles vulguin.

Per tot això, doncs, l’ objectiu de la psiquiatria  no ha de ser cap altre que acompanyar a la persona que ho necessita a poder millorar la seva qualitat de vida per tal de poder portar la vida que vulgui a qualsevol nivell, tant personal com professional, més enllà d’una pastilla, més enllà d’un diagnòstic.

L’atenció psiquiàtria oferta des de Kairós, contempla la complexitat de l’ésser humà i intenta ajustar el tractament al màxim a cadascú, tenint sempre en compte els recursos i fortaleses del pacient.